És increïble el que es poden estirar els fils i el que pot donar de sí una xarxa virtual. Llences l'ham (per exemple, a mi m'interessa un determinat llibre, cliques, i et trobes tot de persones que també l'interessa aquest llibre i ja tens distracció per estona, clar, perquè si comences a comentar-ho amb aquestes persones....) i el sistema tot solet s'encarrega de connectar-te amb persones sense haver mogut pràcticament ni un dit. Això sí que és una altra era. Bé, per no parlar de les xarxes socials, que et surten "amics" de sota les pedres. Tampoc fa falta exagerar, trobo. Ara us deixo, que vull agafar paper i ploma i dibuixar, dibuixar...