EL CANDELABRO ENCANTADO

LA LLANA I LA TARDOR

La llana, amb la seva calidesa, el seu tacte, i els seus colors és un material que m'agrada molt per aquests fermalls inspirats en els boscos a la tardor.

EL FONS MARÍ

Aquest estiu a la cala St. Francesc de Blanes vaig descobrir un món submarí envoltat de silenci i colors filtrats pel mar.

Vaig nedar al ritme dels peixos, seguint-los tan a prop i tan ràpid com podia i admirant els seus petits cossos irisats quan el sol s'hi reflectia.

Vaig veure els bancs de peixos i les algues, les roques revestides de molsa i anèmones.

I sobretot, vaig veure uns matissos de verds i blaus que em varen fer desitjar convertir-me en sirena; i descobrir tots els racons que els peixos em mostraven en el fons marí.

UNA TARDA PER MAR

Aquesta entrada la dedico a la meva gran amiga Rosa Sánchez, una gran enamorada del mar.

Vaig llegir aquest fragment de Joaquim Ruyra (que va escriure bona part de la seva obra inspirant-se en la nostra vila de Blanes) aquest cap de setmana, és el relat d'"Una tarda de mar" recollit a Jacobé i altres narracions. Utilitza la llengua d'una manera sonora i evocadora. Si nó, dieu vosaltres:

"...a la vista de la platja, de la barca i del mar, la meva por i els meus escrúpuls desaparegueren com òlibes empaitades pel sol. Visca la llibertat! Visca l'alegria! Barquejaríem, visitaríem cales amagades, pescaríem tal volta peixos inconeguts, veuríem els bancs vivents on es crien les petxines virolades que enjoien les platges, trobaríem... qui sap , lo que trobaríem...!

-Apa, marrecs, que tindreu bon temps!- va dir-nos en València-. Mireu que alegrioia que està, sa veia de sa mantellin ablaua! Com s'enfloca i se rinxola, sa presumida! Runy com un gos perquè ses roques li són de mal rosegar i sa sorra li fa mal a ses genives; però no té pas sa rauxa dolenta: us gronxarà a sa seua falda com una bona mainadera. Apa, marrecs! Es vent i es corrent us estalviaran sa meitat de sa feina, i a sa tornada, ja es garbí haurà caigut."

CALENDARI

Amb el títol de "El pas del temps" vaig guanyar un concurs de redacció fa molts i molts anys. Això em serveix d'introducció per dir-vos que, com cada any, arriba la tardor que em recorda que l'any s'acaba. I jo que sóc una fan dels calendaris, publico el meu enèsim per l'any que ve.

Aquest any les protagonistes són les lletres combinades amb aquarel.les i petits dibuixos. Aquí us deixo una petita mostra.

Que gaudiu del pas del temps.

HADAS

Están hechas de la materia de los sueños. Vibran a tan alta frecuencia que no las vemos, pero, como las cuerdas de una guitarra que canta, no quiere decir que no existan.
Tienen un brillo frío como de Luna, aunque a veces te sorprenden irradiando los colores del arco iris, sobre todo después de la lluvia, cuando se camuflan en una brizna de hierba en forma de gotita de agua.
Yo intento darles vida en cuerpecitos pequeños, y así las imagino.

Míssils de fum i canons de globus

L'altre dia somniava que al cel del barri on jo vivia es dibuixaven míssils de fum, mirava enlaire i recorrien el blau del cel deixant un rastre blanc de fum tou i inofensiu. Es creuaven un amb els altres, sense explotar ni fer soroll, sinó oferint un espectacle que em feia mirar enlaire, meravellada i estranyada.

Alhora, des de la platja, uns canons de boca molt ampla disparaven milers i milers de globus que ascendien lleugers i silenciosos omplint el cel de punts d'un blau més intens. Mig tapaven les figures blanques de fum, que s'havien desgastat com les esteles que deixen els avions.

Vaig trobar que era un somni esperançador i em va alegrar el dia.

la elegancia de la "Y"

La elegancia de la Y, no la del erizo, que es uno de los libros que más me han gustado en los últimos tiempos.
Aquí hay unos sencillos ejemplos caligrafiados por mí, de la que considero unas de las letras más elegantes de nuestro alfabeto.
Y da igual del tipo que sea, la escribas como la escribas, siempre resulta armoniosa, la riqueza de sus curvas o la sencillez de sus líneas.
Con la ventaja de que es la letra que une, cuando entre dos nombres se encuentra la "Y", buena señal.

La "N" como tintero

Oportuna es la N con su forma en equilibrio para dejar reposar la pluma en su tintero.

Aquest matí el volcà tenia la cara fresca i neta.

A contrallum era d'un verd de líquen, pàlid, però brillant.

No m'he trobat amb ningú. Només els ocells que picotejaven el terra sortien volant, sorpresos de sentir que algú trepitjava la greda a aquelles hores del matí.

El volcà ja m'esperava. No em falla mai. Quan hi pujo, sento la força de la Terra que, inmutable, desperta silenciosa cada dia. I m'acull a la seva falda.

A veces

A veces me siento silenciosa,

otras, alborozada, depende de cuándo, triste,

en muchas ocasiones, contenta.

Pero lo que sobre todo

quiero conseguir

es

empezar el día siempre

con una sonrisa

y energía en el corazón

por el sol que ha vuelto a salir.

Mostra de l'aparador d'una botiga de Londres pels amants dels papers, les pintures, les plomilles, els pinzells.... Una botiga de les d'abans de veritat. Tal i com ens imaginem les botigues angleses. La noia que em despatxà va tenir la delicadesa s'escoltar-me amb paciència i educació mentre jo intentava demanar el que volia amb el meu, es pot dir, anglès?. Al final, ens vam entendre.

És increïble el que es poden estirar els fils i el que pot donar de sí una xarxa virtual. Llences l'ham (per exemple, a mi m'interessa un determinat llibre, cliques, i et trobes tot de persones que també l'interessa aquest llibre i ja tens distracció per estona, clar, perquè si comences a comentar-ho amb aquestes persones....) i el sistema tot solet s'encarrega de connectar-te amb persones sense haver mogut pràcticament ni un dit. Això sí que és una altra era. Bé, per no parlar de les xarxes socials, que et surten "amics" de sota les pedres. Tampoc fa falta exagerar, trobo. Ara us deixo, que vull agafar paper i ploma i dibuixar, dibuixar...

Aquests fermalls estan realitzats amb llana i diferents materials naturals: cintes de seda, de cotó, abaloris de vidre, espècies...

Buenas tardes,

de esta manera me asomo a la ventana infinita del mundo virtual, en la esperanza que mi eco resuene en algún lugar. Quizás vuelva sólo repitiendo lo que lanzo, quizás vuelva con un sonido enriquecido.

Hay que probar.