L'altre dia somniava que al cel del barri on jo vivia es dibuixaven míssils de fum, mirava enlaire i recorrien el blau del cel deixant un rastre blanc de fum tou i inofensiu. Es creuaven un amb els altres, sense explotar ni fer soroll, sinó oferint un espectacle que em feia mirar enlaire, meravellada i estranyada.
Alhora, des de la platja, uns canons de boca molt ampla disparaven milers i milers de globus que ascendien lleugers i silenciosos omplint el cel de punts d'un blau més intens. Mig tapaven les figures blanques de fum, que s'havien desgastat com les esteles que deixen els avions.
Vaig trobar que era un somni esperançador i em va alegrar el dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario