Aquesta entrada la dedico a la meva gran amiga Rosa Sánchez, una gran enamorada del mar.
Vaig llegir aquest fragment de Joaquim Ruyra (que va escriure bona part de la seva obra inspirant-se en la nostra vila de Blanes) aquest cap de setmana, és el relat d'"Una tarda de mar" recollit a Jacobé i altres narracions. Utilitza la llengua d'una manera sonora i evocadora. Si nó, dieu vosaltres:
"...a la vista de la platja, de la barca i del mar, la meva por i els meus escrúpuls desaparegueren com òlibes empaitades pel sol. Visca la llibertat! Visca l'alegria! Barquejaríem, visitaríem cales amagades, pescaríem tal volta peixos inconeguts, veuríem els bancs vivents on es crien les petxines virolades que enjoien les platges, trobaríem... qui sap , lo que trobaríem...!
-Apa, marrecs, que tindreu bon temps!- va dir-nos en València-. Mireu que alegrioia que està, sa veia de sa mantellin ablaua! Com s'enfloca i se rinxola, sa presumida! Runy com un gos perquè ses roques li són de mal rosegar i sa sorra li fa mal a ses genives; però no té pas sa rauxa dolenta: us gronxarà a sa seua falda com una bona mainadera. Apa, marrecs! Es vent i es corrent us estalviaran sa meitat de sa feina, i a sa tornada, ja es garbí haurà caigut."
1 comentario:
Un dibuix, uns colors, una imatge, unes paraules,pot fer reviure moments
de serenitat vora mar. Gràcies amiga Yolanda. Preciós
Publicar un comentario